Àrea Pedagògica
Com funciona el Consorci de Compensació d’Assegurances?
El Consorci de Compensació d’Assegurances (CCS) és una entitat pública empresarial depenent del Ministeri d’Economia. A canvi d’un recàrrec obligatori inclòs a la majoria de pòlisses (totes les de la llar, comunitats de propietaris, vehicles, comerços i industries…) i que nodreix el fons del CCS, ofereix la cobertura del “Reglamento del Seguro de Riesgos Extraordinarios”, vinculada a l’existència d’una assegurança). Pel que fa a causes naturals, el Reglamento inclou: Inundació extraordinària, Tempestat Ciclònica Atípica, Erupció volcànica, Terratrèmol i Caiguda d’aeròlits o meteorits. A més també cobreix els següents danys causats per l’home: terrorisme, rebel·lió, sedició, motí, els tumults populars (per exemple, els danys causats per manifestants violents) i els danys causats per les forces armades o els cossos de seguretat en temps de pau (per exemple., forçar la porta d’un habitatge per fer un escorcoll).
En la seva creació l’any 1941, el CCS permetia que les persones amb bens assegurats per una asseguradora molt local poguessin cobrar una indemnització per una gran inundació que donés llocs a molts danys, i que la petita asseguradora no podria cobrir sense fer fallida. Avui en dia les asseguradores són més grans i probablement podrien fer front al pagament de danys d’una inundació local o no massa extensa, ja que per això estan reassegurades per altres asseguradores més grans. La qüestió és que, si el risc d’inundació es posés en mans privades, una de les implicacions seria que pugessin el preu de l’assegurança en aquelles zones en que, per exemple, hi ha risc d’inundació. Així, per una banda el sistema espanyol del CCS te l’avantatge que a tothom se li aplica la mateixa tarifa que es destina al CCS quan fa una assegurança, però te la desavantatge de que disminueix la conscienciació en front al risc. Per exemple, un assegurat d’Alcanar hauria de pagar una assegurança molt cara, o directament no li acceptarien el risc, de la mateixa manera que per exemple no accepten assegurar joies molt cares si no les tens dins una caixa forta i/o amb alarma. Per altra banda, com ja hem dit el recàrrec del CCS és el mateix per tothom, independentment de l’exposició al risc; es cobra el mateix a l’observatori del Turó de l’Home que al Polígon Industrial del Francolí, el que permet garantir principalment el risc d’inundació a un cost assumible per l’assegurat.
Efectes riuada a l’Ametlla de Mar el setembre de 2010 (Foto: P. Quintana, Floodup)
La cobertura del CCS no té res a veure amb el que popularment es coneix com Declaració de Zona Catastròfica, o en realitat Declaració de zona greument afectada per una emergència de protecció civil. Aquesta declaració es produeix per una Ordre Ministerial fruit d’un acord del Consell de Ministres. En les condiciones que s’estableixin a cada decret d’ajuts, tant persones com empreses o produccions agrícoles poden rebre ajudes. També perquè corporacions locals rebin compensacions o subvencions per danys en infraestructures municipals, o per obtenir línies preferents de crèdit ICO i altres mesures fiscals, laborals… Pel temporal Filomena es va emetre un decret d’ajuts que no va implicar la cobertura del CCS.
Com funcionen les assegurances?
Una assegurança serveix per tenir dret a una indemnització per reconstruir o reparar els danys que es produeixen quan les mesures de protecció no han esta suficients i un edifici, cotxe, conreu o qualsevol altre bé o propietat pateix un sinistre (un fet sobtat, imprevist i aleatori). Per les empreses també es necessari poder cobrir les despeses suportades i els guanys que haguessin obtingut si no haguessin patit un sinistre, fins que poden retornar a la seva activitat normal, és a dir les pèrdues econòmiques pel fet d’estar parats. Encara cobrant l’últim euro per la reparació dels danys, una empresa pot fer fallida per no poder suportar les pèrdues durant el període d’inactivitat.
Per això el més prudent és contractar una assegurança a una asseguradora. Cada asseguradora ofereix diferents tipus de cobertura, des de l’incendi i la responsabilitat civil en les més senzilles i molt habituals com la localització de fuites d’aigua i reparació dels danys, robatori, fins a cobertures molt especifiques com d’obres d’art o d’avaries de maquinària. Pel que fa a les causes naturals, les asseguradores (amb diferents llindars), solen cobrir la pluja (p.ex. 40mm/h.) caiguda directament sobre l’edifici. També la neu, la gelada, la pedregada i el vent, en aquest últim cas entre el llindar que cada pòlissa estableixi (p.ex. 90Km/h) i el llindar de cobertura del CCS.
Efectes de tempesta de pluja i calamarsa a Celrà el 14 d’octubre de 2016 (Font: Ll. Rengincós, Floodup)
Efectes de les inundacions d’octubre de 2019 a Montblanc (Font: J.T., Floodup)
Cada asseguradora, per cada tipus d’assegurança posa les seves condiciones i el preu (la prima). Contractada la pòlissa, l’assegurat paga al seu rebut: la prima de l’asseguradora, el recàrrec del CCS i els impostos i té dret a la indemnització pels danys coberts per l’asseguradora com incendi, pedregada, pluja… El CCS només cobreix les causes naturals següents: els danys per inundació inclòs l’embat de mar, la tempestat ciclònica atípica (vents de més de 120Km/h i tornados), erupció volcànica, terratrèmol i caiguda d’aeròlits o meteorits. No cobreix cap altre causa per més extraordinària que sigui. Suposem que el desbordament del rierol de, posem, Sant Faristol de la Tenora, afectés únicament al molí del poble amb 2cm. d’aigua. Evidentment no és un sinistre extraordinari i no obstant tindria cobertura pel Consorci per inundació. Però ni la Tempesta Filomena ni, p.e., una pedregada de blocs de gel de la mida de pilotes de futbol, que evidentment són fenòmens extraordinaris, tindrien cobertura ja que no són causes naturals incloses al Reglament. El CCS no cobreix la pluja que cau sobre la parcel·la on es troba l’edifici, ni la pedregada, ni la neu, sigui quina sigui la intensitat, per molt extraordinària que sigui. El trencament d’una presa, de canals o clavegueram que no s’hagi produït a conseqüència d’una causa coberta pel CCS (un terratrèmol o una inundació), tampoc tenen cobertura.
Efectes de les inundacions d’octubre de 2019 a Montblanc (Font: J.T., Floodup)
En cas de sinistre consorciable (que pots rebre indemnització del CCS), quins passos es segueixen?
- Ens assegurarem que és un sinistre consorciable, és a dir, danys per una causa coberta pel CCS i sobre un bé o propietat amb una assegurança contractada.
- Comunicar el sinistre al CCS, bé directament pel telèfon, 900 222 665 o al web https://www.consorseguros.es/web/ambitos-de-actividad/seguros-de-riesgos-extraordinarios, o bé a través del corredor, l’agent o l’asseguradora; quant mes ràpid arribi la comunicació al CCS, més ràpid es podrà atendre el sinistre.
- El CCS encarregarà el peritatge dels danys a un pèrit expert en avaluar danys. Aquest contactarà amb l’assegurat, es desplaçarà al lloc dels danys, els valorarà i, si hi ha cobertura, farà una proposta d’indemnització, que el CCS pagarà en qualsevol cas. Si l’assegurat ho prefereix o no està conforme, pot contractar un pèrit d’assegurances que el representi al peritatge, tant dels danys materials (pintar la paret), com de les despeses cobertes (retirar el fang i netejar o desenrunar el solar) o, en funció de la pòlissa contractada a cada asseguradora, el lloguer d’un habitatge mentre duri la reparació, la pèrdua per la paralització de l’activitat…
- Per l’avaluació dels danys, es tenen en compte els bens sinistrats, per tant i excepte per raons sanitàries o de seguretat, s’han de conservar per poder ser inspeccionats i resoldre els dubtes a la vista de les característiques del bé afectat com podria ser un sofà, de l’avaria concreta, etc. Per a la proposta d’indemnització, es tindrà en compte que els capitals assegurats són correctes i suficients (p.ex. si està assegurat per un import menor la indemnització serà proporcionalment menor). També si, segons la pòlissa contractada, els danys es valoren pel que costa comprar-ho de nou o s’ha de depreciar per l’antiguitat i l’ús, és a dir, si la pòlissa assegura per l’import de l’objecte, el cotxe… com si el compressis de nou o ho fa tenint en compte l’antiguitat i disminuint el seu valor econòmic en conseqüència. En el cas dels vehicles, el peritatge es farà directament al taller on s’hagi portat el cotxe a reparar. En cas que no es pugui resoldre el peritatge en un termini breu, se solen tramitar bestretes (avançaments) perquè l’assegurat pugui anar reparant els danys.
Fonts:
Informació escrita en col.laboració amb Salvador Castán
Aquest portal AGORA ha estat impulsat pel Grup d’Anàlisi de situacions Meteorològiques Adverses (GAMA) del Departament de Física Aplicada de la Universitat de Barcelona i ha comptat amb la participació de l'Agència Catalana de l’Aigua i l’assessorament d’experts del Servei Meteorològic de Catalunya i la Universidad Politécnica de Madrid.
Continguts elaborats per: Montserrat Llasat-Botija, Erika Pardo, Laura Esbrí, Maria Carmen Llasat. Amb la col·laboració de Tomeu Rigo (SMC), Luis Garrote (UPM) i Tomàs Molina (UB).
AGORA és un espai de trobada en el que podràs conèixer, aprendre i participar. En ell trobaràs un visor amb totes les inundacions que s’han enregistrat a Catalunya des de l’any 1981 i totes les inundacions que han produït danys greus des de 1900. A més, trobaràs informació actual, recursos educatius sobre les inundacions a Catalunya i espais participatius. Podràs aprofundir en el coneixement de les inundacions amb els continguts tècnics i científics