Àrea de participació
Què és la ciència ciutadana?
Alguna vegada t’has trobat amb una tasca complexa que s’ha pogut dur a terme perquè us heu juntat diverses persones? Potser no us coneixíeu o potser éreu molt diferents però l’organització i comunicació entre vosaltres ho ha fet possible. Molts moviments, plataformes o entitats es basen en aquest treball comunitari. Imagina que això ho trasllades al món de la recerca.
La ciència ciutadana és tota aquella investigació en la que participen ciutadans i ciutadanes no especialitzats en el camp sobre el que s’investiga. La ciència ciutadana té com a objectiu involucrar a la ciutadania en els processos científics i apropar la ciència a la societat. D’aquesta manera s’incrementa l’impacte i el benefici socials de la recerca en la societat. És una oportunitat per apoderar individual i col·lectivament els seus participants. En la ciència ciutadana cal que la contribució dels seus participants sigui significativa i que siguin conscients de que estan participant en un projecte de recerca. El debat del què és i no és la ciència ciutadana és important per preservar les característiques d’una forma de fer recerca no exempta de complexitats. En relació a això cal insistir que algunes formes de col·laboració no es consideren ciència ciutadana com per exemple contestar un qüestionari o participar en un experiment mèdic. Els dos punts clau són l’esmentat anteriorment: ser conscient d’estar “fent” ciència ciutadana i fer una contribució significativa.
Activitat participativa en el marc de la Festa de la Ciència (Font: GAMA)
El nombre d’iniciatives de ciència ciutadana s’ha incrementat en els últims anys tot i no ser quelcom nou. Al nostre voltant segur que coneixem aficionats o aficionades que dediquen temps lliure a activitats que actualment s’agrupen sota el paraigües de ciència ciutadana. Hi ha disciplines en les que és habitual aquest tipus de pràctiques com en el cas de les ciències naturals, especialment en l’ornitologia (observació d’ocells) o la botànica i en l’astronomia i la meteorologia. En el camp de la meteorologia hi ha una llarga trajectòria al llarg de la història i a Catalunya hi ha una àmplia comunitat d’aficionats i aficionades.
Com hem dit abans la ciència ciutadana és una eina molt potent per apoderar les comunitats. També ho és per la mateixa ciència i els seus i seves investigadores. Evidentment no totes les investigacions poden fer-se amb ciència ciutadana. N’hi ha que per ser molt complexes o molt tedioses no seran adequades. En aquells casos que sigui adequada, permet disposar de més dades, potencia la innovació i enriqueix els processos de diagnòstic i anàlisi al poder tenir en compte veus considerades allunyades de la recerca. En el camp de la meteorologia és clar el paper dels aficionats i aficionades per la informació que proporcionen tant a nivell d’observació de fenòmens com de seguiment amb les seves estacions meteorològiques que cada cop són més sofisticades.
Estació meteorològica a Can Bruixa, Barcelona (Font: Joan Bta. Baren i Cebrian)
Per saber més pots consultar les diferents associacions i plataformes on es reuneixen les persones que treballen en ciència ciutadana.
Per exemple, l’Oficina de Ciència Ciutadana, impulsada per l’Ajuntament de Barcelona, agrupa els projectes que treballen a la ciutat i la seva Àrea Metropolitana i els assessora i dona suport. A nivell de Catalunya es pot esmentar la iniciativa “Ciència ciutadana i natura” impulsada per la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya. A nivell estatal destaca el Observatorio de Ciencia Ciudadana impulsat per la Fundació Ibercivis. A Europa destaca la plataforma EU-Citizen.Science.
Si vols conèixer un projecte sobre ciència ciutadana i inundacions visita la secció en la que presentem el projecte FLOODUP.
Aquest portal AGORA ha estat impulsat pel Grup d’Anàlisi de situacions Meteorològiques Adverses (GAMA) del Departament de Física Aplicada de la Universitat de Barcelona i ha comptat amb la participació de l'Agència Catalana de l’Aigua i l’assessorament d’experts del Servei Meteorològic de Catalunya i la Universidad Politécnica de Madrid.
Continguts elaborats per: Montserrat Llasat-Botija, Erika Pardo, Laura Esbrí, Maria Carmen Llasat. Amb la col·laboració de Tomeu Rigo (SMC), Luis Garrote (UPM) i Tomàs Molina (UB).
AGORA és un espai de trobada en el que podràs conèixer, aprendre i participar. En ell trobaràs un visor amb totes les inundacions que s’han enregistrat a Catalunya des de l’any 1981 i totes les inundacions que han produït danys greus des de 1900. A més, trobaràs informació actual, recursos educatius sobre les inundacions a Catalunya i espais participatius. Podràs aprofundir en el coneixement de les inundacions amb els continguts tècnics i científics