Àrea Pedagògica
Conca i parts d’una conca
Les inundacions s’estudien i es gestionen a nivell de conca. Una conca fluvial és aquella superfície de terreny en la que tota la seva escorrentia (l’aigua que circula per la superfície) drena a través de corrents (rius, rieres, torrents, llacs…) cap al mar per una sola desembocadura, estuari o delta. Les “fronteres” d’una conca són les carenes i turons més alts al voltant d’un riu o un rierol i que la separen de les conques del costat. Les conques es poden dividir en subconques que són conques més petites que drenen cap a un punt determinat d’un curs d’aigua, per exemple cap a un llac o la confluència de rius (punt de trobada de dos rius). Quan es parla de conca hidrogràfica es refereix també al terme de conca fluvial o conca de drenatge i comprèn exclusivament les aigües superficials. Quan es parla de conca hidrològica s’inclouen les aigües subterrànies.
Una conca fluvial està delimitada per les carenes que delimiten la zona d’on ve l’aigua que va a parar al riu de la conca (Font: GAMA)
Un exemple de curs d’aigua no permanent. Riera a Sant Pol de Mar (Font: GAMA)
El concepte clau en una conca és que l’aigua baixa des de la part alta de la mateixa cap a la desembocadura. Aquest fenomen es pot veure quotidianament quan plou en un terreny que fa baixada i l’aigua descendeix lliurement sobre la superfície del terreny donant lloc a l’escorrentia (pots visitar la secció sobre el cicle de l’aigua on es defineix el concepte). Els rius que desemboquen en un riu més gran es diuen afluents o tributaris. A més, els cursos d’aigua poden ser temporals o permanents. Els temporals són aquells que només porten aigua en determinats moments de l’any, com per exemple algunes rieres del Maresme (més informació a: https://www.ub.edu/fem/index.php/ca/trivers-p-rius-temporals). Els permanents són aquells en els que hi ha aigua al llarg de tot l’any, exceptuant algunes situacions de sequera.
Un exemple de curs d’aigua no permanent. Riera a Sant Pol de Mar (Font: GAMA)
Parts d’una conca
- La part alta d’una conca és la zona ubicada a la muntanya, on neix el riu principal. Es caracteritza per tenir una forta pendent i que l’aigua baixa amb gran velocitat per la qual cosa hi ha una gran erosió tot i que el cabal és baix. La precipitació (en forma líquida o de neu) en les zones muntanyenques és molt important.
Part alta riu Cinca. Vall de Pineta, Pirineus d’Aragó (Font: GAMA)
- La part mitjana de la conca és la zona ubicada entre la part alta i la baixa. En aquesta zona el cabal augmenta. Hi ha zones on es produeix erosió i d’altres on es produeix acumulació d’aigua.
Curs del riu Fluvià a la seva part mitjana (Font: GAMA)
- La part baixa d’una conca és la part final, la velocitat és menor per la qual cosa els materials sòlids que porta el riu es sedimenten. En la desembocadura (allà on el riu desguassa al mar) es poden formar deltes. Un delta és l’acumulació en el litoral de sediments fluvials
Part final del riu Llobregat a la zona del Delta del Llobregat (Font: GAMA)
Les conques hidrogràfiques a Catalunya
Riu Ebre al seu pas per Tortosa. La Conca de l’Ebre és intercomunitària
Per gestionar bé el territori i la quantitat i qualitat de l’aigua cal conèixer molt bé la mida de la conca, la pendent, les característiques geològiques, com és la seva superfície (tipus de vegetació, característiques del sòl,…), i les activitats que s’hi fa sobre aquestes superfícies (usos residencials, industrials, agrícoles,…). Com que un riu pot passar per diferents ciutats o pobles, fins i tot diferents comunitats autònomes, cal que diferents entitats es coordinin i formulin els Plans de Gestió. L’entitat responsable de la gestió de la conca i aquests plans varia en funció del tipus de conca i els territoris que travessa. Podem diferenciar dos tipus de conques: les intracomunitàries i les intercomunitàries. A Catalunya el territori es divideix en aquests dos àmbits hidrogràfics: les Conques Internes, que serien les intracomunitàries, i les Intercomunitàries, que són la Conca de l’Ebre, la Conca de la Garona, i un trosset molt petit de la Conca del Xùcar.
- Les conques intracomunitàries són aquelles que pertanyen a una sola comunitat autònoma com seria el cas de les Conques Internes de Catalunya (C.I.C.). Aquestes conques són gestionades per la pròpia comunitat autònoma; en el cas de les C.I.C. seria l’Agència Catalana de l’Aigua de la Generalitat de Catalunya. Aquesta és la responsable del pla de gestió de la conca, que es diu: Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya (enllaç a: https://aca.gencat.cat/ca/plans-i-programes/pla-de-gestio/). Quan es parla de Districte fluvial de Catalunya s’està fent referència a les C.I.C. i correspon als rius Muga, Fluvià, Ter, Daró, Tordera, Besòs, Llobregat, Foix, Gaià, Francolí i Riudecanyes i totes les rieres costaneres entre la frontera amb França i el desguàs del riu de la Sénia. Serien els cursos fluvials que neixen a Catalunya i desemboquen a la Mediterrània. Les C.I.C. ocupen 16.600 Km2, és a dir un 52% del territori de Catalunya
- Les conques intercomunitàries serien aquelles que travessen territoris de diverses comunitats autònomes. Seria el cas de les conques de l’Ebre i del Xúquer. La Conca de l’Ebre és gestionada per la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) (link a: http://www.chebro.es/) i inclou els rius Ebre, Segre, Noguera Pallaresa, Noguera Ribagorçana i la Garona. La Conca del Xúquer és gestionada per la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (link a https://www.chj.es/) i inclou el riu de la Sénia. La superfície de les conques intercomunitàries suposa el 48% del territori català, uns 14.000 km2.
Mapa amb les Conques Internes de Catalunya (en blau clar) i les Conques Intercomunitàries (en fosc). (Font: ACA)
Podeu trobar més informació a les fonts següents
El medi hídric a Catalunya (ACA)
Cuencas y subcuencas hidrográficas (Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico, MITECO):
Las Confederaciones Hidrográficas (MITECO)
Portal de ciències de la Terra elaborat pel Centre de Terminologia, TERMCAT
Aquest portal AGORA ha estat impulsat pel Grup d’Anàlisi de situacions Meteorològiques Adverses (GAMA) del Departament de Física Aplicada de la Universitat de Barcelona i ha comptat amb la participació de l'Agència Catalana de l’Aigua i l’assessorament d’experts del Servei Meteorològic de Catalunya i la Universidad Politécnica de Madrid.
Continguts elaborats per: Montserrat Llasat-Botija, Erika Pardo, Laura Esbrí, Maria Carmen Llasat. Amb la col·laboració de Tomeu Rigo (SMC), Luis Garrote (UPM) i Tomàs Molina (UB).
AGORA és un espai de trobada en el que podràs conèixer, aprendre i participar. En ell trobaràs un visor amb totes les inundacions que s’han enregistrat a Catalunya des de l’any 1981 i totes les inundacions que han produït danys greus des de 1900. A més, trobaràs informació actual, recursos educatius sobre les inundacions a Catalunya i espais participatius. Podràs aprofundir en el coneixement de les inundacions amb els continguts tècnics i científics