Àrea Pedagògica
Què són els períodes de retorn?
El període de retorn dona una idea de la freqüència amb què es produeix un fenomen d’una determinada magnitud i intensitat. Usualment s’utilitza per estimar la probabilitat de que es produeixi un fenomen que pot tenir impactes negatius, com pot ser una pluja intensa, una inundació o un increment determinat de cabal. Quan més gran és menys probable és que tingui lloc. Segurament has sentit en alguna ocasió que “aquesta inundació té un període de retorn de 100 anys”. En aquest cas el cabal sería inferior al que tindria el riu amb un període de retorn de 500 anys. El càlcul d’aquest valor és important perquè es té en compte en construccions com ponts sobre un riu o en decidir si una zona es pot urbanitzar o no. Aquest valor el veuràs en la cartografia de risc d’inundacions en la que es mostren els mapes segons períodes de retorn de 10, 50 i 100 anys.
Crescuda de l’Ebre a Tortosa (Font: Floodup)
El període de retorn s’expressa en anys. Però no ens hem de confondre, quan sentim “aquesta inundació té un període de retorn de 100 anys” no vol dir que passi cada 100 anys sinó que la probabilitat de que es produeixi és 1/100 en un any determinat, és a dir un 1% de probabilitat. A més, no vol dir que la inundació només es produeixi cada 100 anys. Aquesta inundació té la mateixa probabilitat de produir-se després d’un any que ja hagi experimentat una inundació de 100 anys que qualsevol altre any. Per aquesta raó una crescuda de 100 anys pot produir-se dos anys seguits. En altres paraules, en el transcurs d’un milió d’anys, s’espera que aquests episodis es produeixin 10.000 vegades.
Aquests càlculs suposen que els esdeveniments d’inundació en una sèrie temporal són independents, que vol dir que les magnituds d’aquests esdeveniments no estan correlacionades entre sí en el temps, o dit d’una altra manera: no hi ha vincles entre els esdeveniments i un no pot influenciar un altre. També es considera que el procés és estacionari que vol dir que la distribució de la probabilitat dels esdeveniments no canvia al llarg del temps. Per determinar les probabilitats es necessiten deu o més anys de dades. Quants més anys de dades històriques millor, es tindrà més confiança en un anàlisi d’un riu amb 30 anys de registres que un basat en 10 anys.
Confluència dels rius Llobretat i Arija a la Pobla de Lillet en un moment de crescuda, el 15 d’octubre de 2018 (Font: ACA, Floodup)
Aquest portal AGORA ha estat impulsat pel Grup d’Anàlisi de situacions Meteorològiques Adverses (GAMA) del Departament de Física Aplicada de la Universitat de Barcelona i ha comptat amb la participació de l'Agència Catalana de l’Aigua i l’assessorament d’experts del Servei Meteorològic de Catalunya i la Universidad Politécnica de Madrid.
Continguts elaborats per: Montserrat Llasat-Botija, Erika Pardo, Laura Esbrí, Maria Carmen Llasat. Amb la col·laboració de Tomeu Rigo (SMC), Luis Garrote (UPM) i Tomàs Molina (UB).
AGORA és un espai de trobada en el que podràs conèixer, aprendre i participar. En ell trobaràs un visor amb totes les inundacions que s’han enregistrat a Catalunya des de l’any 1981 i totes les inundacions que han produït danys greus des de 1900. A més, trobaràs informació actual, recursos educatius sobre les inundacions a Catalunya i espais participatius. Podràs aprofundir en el coneixement de les inundacions amb els continguts tècnics i científics