Àrea Pedagògica

Què són els períodes de retorn?

El període de retorn dona una idea de la freqüència amb què es produeix un fenomen d’una determinada magnitud i intensitat. Usualment s’utilitza per estimar la probabilitat de que es produeixi un fenomen que pot tenir impactes negatius, com pot ser una pluja intensa, una inundació o un increment determinat de cabal. Quan més gran és menys probable és que tingui lloc. Segurament has sentit en alguna ocasió que “aquesta inundació té un període de retorn de 100 anys”. En aquest cas el cabal sería inferior al que tindria el riu amb un període de retorn de 500 anys. El càlcul d’aquest valor és important perquè es té en compte en construccions com ponts sobre un riu o en decidir si una zona es pot urbanitzar o no. Aquest valor el veuràs en la cartografia de risc d’inundacions en la que es mostren els mapes segons períodes de retorn de 10, 50 i 100 anys.

Crescuda de l’Ebre a Tortosa (Font: Floodup)

El període de retorn s’expressa en anys. Però no ens hem de confondre, quan sentim “aquesta inundació té un període de retorn de 100 anys” no vol dir que passi cada 100 anys sinó que la probabilitat de que es produeixi és 1/100 en un any determinat, és a dir un 1% de probabilitat. A més, no vol dir que la inundació només es produeixi cada 100 anys. Aquesta inundació té la mateixa probabilitat de produir-se després d’un any que ja hagi experimentat una inundació de 100 anys que qualsevol altre any. Per aquesta raó una crescuda de 100 anys pot produir-se dos anys seguits. En altres paraules, en el transcurs d’un milió d’anys, s’espera que aquests episodis es produeixin 10.000 vegades.

Aquests càlculs suposen que els esdeveniments d’inundació en una sèrie temporal són independents, que vol dir que les magnituds d’aquests esdeveniments no estan correlacionades entre sí en el temps, o dit d’una altra manera: no hi ha vincles entre els esdeveniments i un no pot influenciar un altre. També es considera que el procés és estacionari que vol dir que la distribució de la probabilitat dels esdeveniments no canvia al llarg del temps. Per determinar les probabilitats es necessiten deu o més anys de dades. Quants més anys de dades històriques millor, es tindrà més confiança en un anàlisi d’un riu amb 30 anys de registres que un basat en 10 anys.

Confluència dels rius Llobretat i Arija a la Pobla de Lillet en un moment de crescuda, el 15 d’octubre de 2018 (Font: ACA, Floodup)

El lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers amb la finalitat de gestionar les vostres preferències (recordar informació per a que accediu al lloc web amb determinades característiques que puguin diferenciar la vostra experiència de la d’altres usuaris). Per obtenir més informació sobre les galetes podeu consultar la Política de galetes aquí.

Configuracio de Privadesa

Privacy Settings saved!
Configuració de Privadesa

A continuació et mostrem les galetes que utilitzem per oferir-te una millor navegació. Aquelles galetes que no són necessàries per a una correcta navegació podràs activar-les o desactivar-les en funció de les teves necessitats.


  • PHPSESSID
  • wordpress_test_cookie
  • wordpress_logged_in_
  • wordpress_sec
  • wordpress_gdpr_allowed_services
  • wordpress_gdpr_cookies_declined
  • wordpress_gdpr_cookies_allowed
  • wordpress_gdpr_policy-accepted

REBUTJAR TOTS ELS SERVEIS
ACCEPTAR TOTS ELS SERVEIS