Àrea Pedagògica
Com es fan els mapes d’inundabilitat?
Els mapes d’inundabilitat representen la probabilitat de que es produeixi una inundació en les diferents parts d’una regió d’estudi, és a dir serveixen per saber quines zones són inundables. Des de que es va aprovar la Directiva Europea 2007/60/CE sobre avaluació i gestió de riscos d’inundació és obligatori que s’elaborin aquests mapes. A Espanya es va posar en marxa el “Sistema Nacional de Cartografía de Zonas Inundables (SNCZI) del Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino” per dur a terme i coordinar aquesta tasca. A Catalunya, l’Agència Catalana de l’Aigua elabora aquests mapes pel districte de conca fluvial de Catalunya (Conques Internes). En el cas de les conques intercomunitàries aquesta cartografia és elaborada per les seves confederacions corresponents (Ebre, Xúquer). Aquests mapes son molt importants en la gestió del territori; per exemple per decidir si en alguna zona es pot construir o no, o perquè la població conegui el risc d’inundacions en una zona determinada.
En els mapes es representen determinades probabilitats seleccionades. S es representessin totes hi hauria infinitat de mapes. Són les següents:
- Probabilitat alta d’inundació, 10 anys de període de retorn
- Probabilitat mitja d’inundació, 100 anys de període de retorn
- Probabilitat baixa o escenaris d’esdeveniments extrems, 500 anys de període de retorn
A més d’aquestes tres zones hi ha la zona del Domini Públic Hidràulic que és la zona de ocupa l’aigua quan es produeix la màxima crescuda ordinària. Aquesta crescuda té períodes de retorn inferiors a 10 anys. A la Península Ibèrica la mitjana es pot situar en 2,33 anys.
Riera de Rubí (Vallès Oriental) quan creua aquesta població. Desprès de les greus inundacions del 1962 es va decidir canalitzar (Font: Wikipedia)
En les següents línies descrivim molt sintèticament els passos que es segueixen per elaborar un mapa d’inundabilitat en una zona concreta:
Es fa un croquis de la zona amb les dimensions i cotes (alçades) dels elements o infraestructures, per exemple ponts. També es situen els elements aigües amunt i aigües abaix de la zona d’estudi identificats mitjançant ortofotos actuals (una ortofoto és una foto aèria corregida per tal que sigui equivalent a una representació cartogràfica). També es recopila la informació dels usos del sòl mitjançant fotos aèries.
Aquesta part correspon a l’estudi de com es comportarà l’aigua de la pluja en la superfície. Es calculen els cabals màxims naturals i els que es produirien en regim alterat.
Es recopila i organitza la informació històrica com per exemple les inundacions que s’han produït en el passat, que permetran identificar en quins punts de la zona d’estudi es produeixen més inundacions. També s’analitza com ha canviat la zona, per exemple el riu.
Imatge de les inundacions a Terres de l’Ebre l’any 1963 (Font: José Aliau Casanova, Floodup)
Aquesta fase correspon a l’estudi tant de la geologia como de la morfologia (principalment el relleu) de la zona per determinar com són els marges del riu, per quina zona va l’aigua amb més freqüència (zona de flux preferent) o quina zona és la que s’inunda. Es representa en un mapa tota aquesta informació.
Es determina el cabal que es pot produir en un riu pels diferents períodes de retorn, tenint en compte l’estudi hidrològic i afegint models matemàtics que tenen en compte si hi ha embassaments, ponts, canalitzacions, o d’altres infraestructures que poden afectar el cabal del riu.
Amb tota la informació recopilada en els passos anteriors i els càlculs realitzats es defineix, en termes de probabilitats, per on és més probable que circuli l’aigua en la zona d’estudi de manera normal, per on és més probable que passi en cas de crescuda i, finalment, quines zones s’inundaran.
Si consultes els mapes d’inundabilitat podràs veure que es mostren diferents categories en funció de la probabilitat de que s’inundin (consulta la fitxa sobre períodes de retorn o la fitxa de l’Àrea de Sensibilització “Vius en una zona inundable” si vols saber més, ). També veuràs que actualment es representen els mapes de perillositat i de risc d’inundació. La diferència és que en els de perillositat d’inundació es mostra l’extensió potencial que pot tenir la inundació o el nivell que pot assolir l’aigua (es parla de calat que es defineix com la distància entre la superfície de l’aigua i el fons de la llera o la superfície per on circuli aquesta aigua). En els mapes de risc es mostren les conseqüències adverses potencials associades a la inundació. Per aquesta raó es mostren quatre tipus de mapes de risc: risc a la població, risc a les activitats econòmiques, risc en punts d’especial importància i àrees d’importància mediambiental. També veuràs que es diferencia entre les inundacions d’origen fluvial i les inundacions d’origen marí.
Efectes de les inundacions de 2002 del rio Gard, França (Font: GAMA, Rinamed)
Aquest portal AGORA ha estat impulsat pel Grup d’Anàlisi de situacions Meteorològiques Adverses (GAMA) del Departament de Física Aplicada de la Universitat de Barcelona i ha comptat amb la participació de l'Agència Catalana de l’Aigua i l’assessorament d’experts del Servei Meteorològic de Catalunya i la Universidad Politécnica de Madrid.
Continguts elaborats per: Montserrat Llasat-Botija, Erika Pardo, Laura Esbrí, Maria Carmen Llasat. Amb la col·laboració de Tomeu Rigo (SMC), Luis Garrote (UPM) i Tomàs Molina (UB).
AGORA és un espai de trobada en el que podràs conèixer, aprendre i participar. En ell trobaràs un visor amb totes les inundacions que s’han enregistrat a Catalunya des de l’any 1981 i totes les inundacions que han produït danys greus des de 1900. A més, trobaràs informació actual, recursos educatius sobre les inundacions a Catalunya i espais participatius. Podràs aprofundir en el coneixement de les inundacions amb els continguts tècnics i científics