Àrea Pedagògica
Qui és qui en la gestió del risc d’inundacions?
Per parlar de qui s’ocupa de la gestió del risc d’inundacions cal començar definint el concepte de risc i com s’aborda el risc d’inundacions. El concepte de risc fa referència a un fenomen que pot donar lloc a impactes negatius. Per poder calcular-ho matemàticament i deixar ben clar quin són els factors que intervenen, és representa com el producte de la perillositat per la vulnerabilitat. La perillositat té a veure amb les característiques pròpies del fenomen, per exemple la intensitat de la pluja i es valora en funció de la probabilitat de que es superin uns llindars que en cas de fer-ho donarien problemes. Concretament es fan servir els períodes de retorn, que pot trobar explicats en altres fitxes de les àrees de Sensibilització i Participació. La vulnerabilitat seria la capacitat del fenomen de produir danys i té a veure amb aspectes com per exemple el tipus de construcció afectada o la capacitat de les persones per fer front al fenomen.
Efectes crescuda del riu Ter a zona de muntanya
Portada del Pla de gestió del risc d’inundació (Font: ACA)
Veure PDF
La Directiva Europea d’Inundacions aborda el risc d’inundacions tenint en compte els components definits prèviament i els aspectes ecològics. Això fa que persones de diferents organismes i a diferents nivells (país, comunitat autònoma, municipi) es coordinin per poder preveure amb temps les situacions de risc i que en cas que es produeixi una situació d’emergència la resposta sigui el més ràpida i eficaç possible. Per a que aquesta coordinació sigui exitosa es redacten Plans de gestió del risc d’inundació en els que es descriu molt detalladament les accions a fer i qui és responsable de cada acció.
Portada del Pla de gestió del risc d’inundació (Font: ACA,
Veure PDF
En l’elaboració Pla de gestió del risc d’inundació es poden distingir aquestes tres fases:
- Primera avaluació del risc d’inundacions i identificació d’àrees de risc.
- Elaboració dels mapes de perillositat i de risc
- Elaboració del Pla de gestió de risc d’inundació
Les dos primeres fases fan referència a conèixer bé les zones on es poden produir més inundacions, com són i què hi ha situat en aquestes zones. Primer, l’organisme responsable de la conca (l’Agència Catalana de l’Aigua en les Conques Internes de Catalunya i les Confederacions Hidrogràfiques en altres conques) identifica les zones inundables (el terme que s’usa és Àrea de Risc Potencial Significatiu d’Inundacions, encara que tots li diuen ARPSI). En una segona fase s’analitza i es calcula la perillositat i risc d’inundacions per cada una d’aquestes zones tenint en compte com són, les activitats que s’hi fan i tot això es representa en un mapa (cartografia). Aquests mapes es sotmeten a consulta pública per tal que la població pugui opinar i proposar canvis abans de ser donats per definitius. Els mapes es revisen cada 6 anys per tal que estiguin al dia i poder incorporar tot el que s’hagi après o canviat.
Mapa de delimitació de les ARPSI Fluvials i fluvial-pluvials (Font: ACA,)
Veure PDF
Per fer aquesta cartografia es calcula la probabilitat que té cada àrea d’inundar-se i es classifiquen aquestes àrees. Es parla de probabilitat alta, mitja i baixa o esdeveniments extrems en funció del període de retorn. Hi ha una zona, però, que s’inunda encara més freqüentment (màxima crescuda ordinària). Aquesta zona es coneix amb el nom de Domini públic hidràulic i en aquesta zona no es permet pràcticament cap ús. L’Agència Catalana de l’Aigua és qui controla que es compleixin les normes en el Domini públic hidràulic de tot el territori català. Per saber més pots consultar la ftxa Vius en una zona inundable d l’apartat de Sensibilització.
La tercera fase consisteix en l’elaboració Pla de Gestió i hi intervenen junt amb l’ACA o la confederació hidrogràfica corresponent, els serveis meteorològics, la Protecció Civil, autoritats i experts en ordenació del territori i urbanisme, medi ambient, agricultura, cartografia i geologia, assegurances i altres vinculats amb la temàtica de les inundacions. Aquest document, abans de ser aprovat es mostra a la població per tal puguin aportar o proposar canvis, com amb la cartografia. Un cop aprovat passa per molts organismes fins que és enviat a la Comissió Europea. Aquests plans, com els mapes, es revisen cada 6 anys.
En el Pla de Gestió s’inclou el Programa de mesures de l’àmbit hidrològic. En aquest Programa s’especifiquen les accions i mesures que s’han de dur a terme per disminuir el risc d’inundacions, per exemple millorar les previsions meteorològiques, prohibir construir en zona de risc o millorar els entorns naturals perquè ajudin a disminuir el risc d’inundacions. En aquesta mateixa Àrea Pedagògica pots trobar el dossier de l’ACA sobre Gestió del Risc d’Inundació.
Qui és qui?
En la gestió del risc d’inundacions és important conèixer les previsions meteorològiques. El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), envia avisos de situació meteorològica de perill si preveu que es pugui produir una (link a https://www.meteo.cat/wpweb/divulgacio/la-prediccio-meteorologica/situacio-meteorologica-de-perill/). Si vols saber més de meteorologia consulta en aquest mateix apartat el dossier de meteorologia.
A més de saber quant i com plourà, és important saber què passarà quan l’aigua arribi a la superfície, per exemple si creixerà molt el cabal (quantitat d’aigua que passa per un punt per unitat de temps) del riu. L’Agència Catalana de l’Aigua fa el seguiment del cabal que circula pels rius de les Conques Internes i és qui avisa si preveu que es produeixi una situació de risc.
Per saber què s’ha de fer quan es produeixen inundacions i qui és responsable de cada tasca la Direcció General de Protecció Civil (DGPC) elabora el Pla especial d’emergències per inundacions, conegut comunament com a INUNCAT. Aquesta mateixa Direcció és responsable d’aprovar els Plans d’actuació municipal (PAM).
Per últim, un organisme important és el Centre Superior de Coordinació i Informació de l’Estructura de Protecció Civil de Catalunya (CECAT) que és qui pot decidir posar en marxa el Pla INUNCAT i qui vigila que hi hagi una bona coordinació i que estigui tot preparat en cas que hagi una emergència i qui coordina les actuacions quan hi ha una situació d’emergència que sobrepassa la capacitat de l’Ajuntament del municipi afectat. El Pla INUNCAT s’activa quan el SMC o l’ACA avisen que es pot produir un episodi d’inundacions o que s’està produint.
Un cop la situació d’emergència s’ha acabat és el moment de la recuperació i de demanar les indemnitzacions, que són quantitats econòmiques que es donen per reparar els danys que s’han produït. Aquestes corren a càrrec del Consorci de Compensació d’Assegurances (CCS) si són danys sobre bens assegurats, per AGROSEGUROS si són danys agraris i les ajudes públiques, que estan regulades pel Reial Decret 307/2005 (si vols saber més visita la secció dedicada al CCS dins aquesta mateixa Àrea).
Mapa d’avís de Situació meteorològica de Perill pel 30/11/2014 (Font: SMC))
Imatge del riu Llobregat amb increment de cabal (Font: J.T., Floodup)
Imatge de boira a la Vall d’Aran (Font: GAMA)
A més de saber quant i com plourà, és important saber què passarà quan l’aigua arribi a la superfície, per exemple si creixerà molt el cabal (quantitat d’aigua que passa per un punt per unitat de temps) del riu. L’Agència Catalana de l’Aigua fa el seguiment del cabal que circula pels rius de les Conques Internes i és qui avisa si preveu que es produeixi una situació de risc.
Per saber què s’ha de fer quan es produeixen inundacions i qui és responsable de cada tasca la Direcció General de Protecció Civil (DGPC) elabora el Pla especial d’emergències per inundacions, conegut comunament com a INUNCAT. Aquesta mateixa Direcció és responsable d’aprovar els Plans d’actuació municipal (PAM).
Per últim, un organisme important és el Centre Superior de Coordinació i Informació de l’Estructura de Protecció Civil de Catalunya (CECAT) que és qui pot decidir posar en marxa el Pla INUNCAT i qui vigila que hi hagi una bona coordinació i que estigui tot preparat en cas que hagi una emergència i qui coordina les actuacions quan hi ha una situació d’emergència que sobrepassa la capacitat de l’Ajuntament del municipi afectat. El Pla INUNCAT s’activa quan el SMC o l’ACA avisen que es pot produir un episodi d’inundacions o que s’està produint.
Un cop la situació d’emergència s’ha acabat és el moment de la recuperació i de demanar les indemnitzacions, que són quantitats econòmiques que es donen per reparar els danys que s’han produït. Aquestes corren a càrrec del Consorci de Compensació d’Assegurances (CCS) si són danys sobre bens assegurats, per AGROSEGUROS si són danys agraris i les ajudes públiques, que estan regulades pel Reial Decret 307/2005 (si vols saber més visita la secció dedicada al CCS dins aquesta mateixa Àrea).
Imatge del riu Llobregat amb increment de cabal (Font: J.T., Floodup)
EN RESUM:
- L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA): gestiona el risc d’inundacions en les Conques Internes de Catalunya (elabora la cartografia del risc d’inundacions i el Pla de Gestió) i vigila el Domini Públic Hidràulic de tots els rius catalans.
- La Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ) gestionen el risc d’inundacions al territori corresponent a cadascuna de les conques. El cas de la Vall d’Aran és particular ja que la Conca de la Garona està compartida amb França.
- El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) elabora els pronòstics meteorològics, avisa si preveu situacions meteorològiques de risc i fa el seguiment de la situació meteorològica.
- L’Agència Catalana de l’Aigua fa el seguiment hidrològic (del cabal que circula pels rius) de les Conques Internes i avisa si preveu que es produeixi una situació de risc.
- La Direcció General de Protecció Civil és la responsable d’elaborar i activar, si és necessari, el Pla especial d’emergències per inundacions (INUNCAT).
- El Consorci de Compensació d’Assegurances s’encarrega d’indemnitzar pels danys que s’han produït.
En la Gestió del risc d’inundacions participen més agents com els Ajuntaments, els mitjans de comunicació, les empreses,… També és molt important que la ciutadania adopti mesures de prevenció i d’autoprotecció i comportaments responsables durant l’emergència.
Consulta aquí per tenir informació més detallada:
https://aca.gencat.cat/ca/laigua/proteccio-i-conservacio/gestio-de-la-inundabilitat/
https://www.miteco.gob.es/es/agua/temas/gestion-de-los-riesgos-de-inundacion/
Aquest portal AGORA ha estat impulsat pel Grup d’Anàlisi de situacions Meteorològiques Adverses (GAMA) del Departament de Física Aplicada de la Universitat de Barcelona i ha comptat amb la participació de l'Agència Catalana de l’Aigua i l’assessorament d’experts del Servei Meteorològic de Catalunya i la Universidad Politécnica de Madrid.
Continguts elaborats per: Montserrat Llasat-Botija, Erika Pardo, Laura Esbrí, Maria Carmen Llasat. Amb la col·laboració de Tomeu Rigo (SMC), Luis Garrote (UPM) i Tomàs Molina (UB).
AGORA és un espai de trobada en el que podràs conèixer, aprendre i participar. En ell trobaràs un visor amb totes les inundacions que s’han enregistrat a Catalunya des de l’any 1981 i totes les inundacions que han produït danys greus des de 1900. A més, trobaràs informació actual, recursos educatius sobre les inundacions a Catalunya i espais participatius. Podràs aprofundir en el coneixement de les inundacions amb els continguts tècnics i científics