Àrea Pedagògica
Construeix el teu visor de núvols
Què necessites?
Què has de fer? Aquesta activitat és molt fàcil.
Una cartolina, tisores, pega de barra, impressora (per imprimir la imatge)
Fes click a la imatge per descarregar el PDF
Què has de fer? Aquesta activitat és molt fàcil.
1. Per començar imprimeix el document adjunt en un foli i després el pots enganxar en una cartolina. També pots imprimir-ho en una cartolina de mida dinA4.
2. Després, retalla per les línies discontinues de manera que on hi ha la creu vermella quedi una finestra a través de la que puguis mirar.
3. Ja el pots fer servir! Si mires a través de la finestra al cel pots identificar els núvols que vegis utilitzant l’esquema de sota. T’has de fixar, sobretot, en l’alçada aproximada on estan situats, la textura (si són com cotó o com fils, per exemple), el color (blancs, grisos…) i la mida. Si vols saber més sobre els principals tipus de núvols segueix llegint.
Explicacions complementàries. Principals tipus de núvols
Els núvols es poden classificar segons l’alçada a què es troba la seva base o segons la seva forma. Si tenim en compte l’alçada:
- Núvols alts compresos entre 5.000 i 12.000 m.
Cirrus
Cirrocumulus
Cirrostratus
- Núvols mitjos compresos entre els 2.000 i 7.000 m.
Altocumulus
Altostratus
Nimbostratus
- Núvols baixos compresos entre el terra i els 2.000 m.
Stratocumulus
Cumulus
Cumulonimbus
Stratus
El terme “cirrus” fa referència a que està constituït per gel, usualment cristalls de gel. El terme “nimbus” va associat a precipitació. Hi ha moltes publicacions sobre núvols assequibles a tothom, motiu pel qual aquí solament ens centrarem en els dos tipus bàsics de núvols relacionats amb precipitació.
Cumulus (Cu)
Núvols formats per gotetes d’aigua que es troben a una alçada baixa entre 500 y 2.000 m. Són de color blanc o gris. Són núvols en forma esponjosa que sembla cotó fluix. Estan associats tant a “bon temps” (subgènere humilis) com a “mal temps” ja que poden produir ruixats o xàfecs (subgènere congestus). Els ruixats són pluges d’elevada intensitat i curta durada.
Dins aquest grup destaquen els Cumulonimbus (Cb) que estan formats per gotetes d’aigua, calamarsa i cristalls de gel i estan caracteritzats per fortes corrents ascendents que fa que tinguin un gran desenvolupament vertical. Quan el Cumulonimbus està molt desenvolupat verticalment pot arribar a la tropopausa, i es desenvolupa l’enclusa que pot arribar a mesurar diversos kilòmetres d’amplada. En aquests casos el núvol es pot estendre per sobre dels 12 km d’alçada. Són els núvols de tempesta i produeixen precipitacions intenses, calamarsa, pedra o neu, i, usualment, llamps. Els llamps són descarregues elèctriques que poden ser núvol-terra, núvol-núvol o dins del propi núvol. Les pluges procedents de núvols tipus Cumulus són conegudes com “precipitacions convectives” i usualment es caracteritzen per la intensitat de precipitació alta (pot caure més de 1 l/m2 en 1 minut). La major part de pluges fortes que produeixen inundacions es deuen a conjunts de núvols tipus Cb.
Cúmuls sobre la serra del Montnegre (Font: GAMA)
Cumulonimbus amb enclusa; per davant hi ha una capa de cúmuls i estrats. Vibo Valentia, Calabria, Itàlia (Font: GAMA)
Estrats
Estrats sobre la serra de l’Ordal. Sobre la muntanya es pot veure el radar de Vallirana del SMC (Font: GAMA)
Són núvols de poc desenvolupament vertical, formats essencialment per capes horitzontals. Estan constituts per gotetes d’aigua i, si les temperatures són molt baixes, per cristalls de gel. Segons els doni la llum es poden veure de color gris o blanquinós. No solen donar pluja, com a molt algun plugim feble. Quan es formen molt a prop del terra es poden identificar com boira.
Els nimbostrats són un cas particular d’estrats. Es troben a una alçada baixa, usualment entre la superfície i els 2.000 m d’altitud. Es veuen de color gris fosc i la seva base és irregular. Usualment produeixen precipitacions, bé en forma de pluja feble (usualment anomenada “pluja d’origen estratiforme” o “pluja estratiforme”), bé en forma de neu si les temperatures són baixes.
Nimboestrat amb cortina de pluja a Prats de Mollò. (Font: M.C. Llasat)
Aquest portal AGORA ha estat impulsat pel Grup d’Anàlisi de situacions Meteorològiques Adverses (GAMA) del Departament de Física Aplicada de la Universitat de Barcelona i ha comptat amb la participació de l'Agència Catalana de l’Aigua i l’assessorament d’experts del Servei Meteorològic de Catalunya i la Universidad Politécnica de Madrid.
Continguts elaborats per: Montserrat Llasat-Botija, Erika Pardo, Laura Esbrí, Maria Carmen Llasat. Amb la col·laboració de Tomeu Rigo (SMC), Luis Garrote (UPM) i Tomàs Molina (UB).
AGORA és un espai de trobada en el que podràs conèixer, aprendre i participar. En ell trobaràs un visor amb totes les inundacions que s’han enregistrat a Catalunya des de l’any 1981 i totes les inundacions que han produït danys greus des de 1900. A més, trobaràs informació actual, recursos educatius sobre les inundacions a Catalunya i espais participatius. Podràs aprofundir en el coneixement de les inundacions amb els continguts tècnics i científics