Àrea Pedagògica

Inundacions en àrees urbanes: el cas de Barcelona

Les inundacions tenen conseqüències diferents segons l’entorn on es produeixin. En les zones urbanitzades, com que una gran part del sòl és impermeable, es pot augmentar la probabilitat de que es produeixin inundacions i, a més, incrementar-ne els danys. Barcelona, com a ciutat mediterrània, té un clima mediterrani i es poden produir episodis de pluges intenses i inundacions. Entre 1981 i 2015 es van produir 64 episodis. Alguns són molt recordats pels impactes que van produir com el que va tenir lloc a principis d’octubre de 1987: una gran quantitat de baixos i soterranis van ser inundats, el fort vent es va sumar provocant molts danys com arbres arrancats (81 arbres només a la ciutat de Barcelona) i va provocar l’ensorrament d’alguns edificis.

Inundacions al carrer Muntaner a Barcelona a l’octubre de 1987 (Font: la Vanguardia)

Mapa en el que es mostren les rieres que travessen la ciutat de Barcelona. Actualment estan integrades a la xarxa de col·lectors (Font: ICGC)

Un altre episodi molt recordat va ser el batejat com “l’Aiguat del Segle” que va tenir lloc la nit del 21 de setembre de 1995. En alguns punts de la ciutat es van superar els 78 litres per metre quadrat en una hora! (la precipitació mitjana a Barcelona és d’uns 600 l/m2). A conseqüència d’aquestes pluges va morir una persona, gran part de Barcelona va patir inundacions i els danys van superar l’equivalent a 33,6 milions d’euros actuals. A fi d’evitar que es tornessin a repetir situacions com aquesta es va aprovar un pla de millora de tota la xarxa urbana de drenatge a Barcelona i gestió d’inundacions, que ha fet que rebés de Nacions Unides el reconeixement de ciutat resilient en front les inundacions.

Mapa en el que es mostren les rieres que travessen la ciutat de Barcelona. Actualment estan integrades a la xarxa de col·lectors (Font: ICGC)

La majoria de les inundacions que es produeixen a la ciutat són per problemes en el drenatge, principalment que les clavegueres siguin plenes i no puguin absorbir més aigua. Per això, en els últims anys la ciutat ha dedicat molts esforços a solucionar aquests problemes, com per exemple construint els dipòsits d’aigües pluvials (més endavant expliquem què són), i ara es produeixen menys inundacions que en el passat tot i que encara hi ha punts on es poden produir i on s’hi està treballant per fer millores. No obstant, cal tenir en compte l’efecte del canvi climàtic: es preveu que es produeixin més inundacions per canvis en la forma en que plogui (per exemple que plogui menys vegades i quan ho faci siguin quantitats més elevades) i l’increment del nivell del mar.

Què passa quan plou a la ciutat?

Quan plou sobre la ciutat l’aigua baixa pels carrers i s’escola pels embornals (aquests ‘forats’ i reixes que hi ha en el terra) cap al sistema de clavegueram.  A Barcelona tenim una xarxa unitària d’aigües pluvials-residuals, el que vol dir que l’aigua de pluja es barreja en el clavegueram amb les aigües residuals provinents de domicilis, industrials o altres edificis. Tota aquesta aigua “bruta” és dirigida, a través del clavegueram, cap a les depuradores on és netejada abans de que arribi al mar. Hem de pensar que durant els primers 15 minuts de pluja l’aigua arrossega contaminants i brutícia que es trobi al terra com fulles, excrements, papers…  Els dipòsits pluvials tenen un paper molt important en aquests moments: la major part són grans espais sota terra on es pot emmagatzemar l’aigua de la pluja i evitar que les clavegueres es saturin d’aigua. Així el clavegueram pot seguir absorbint aigua i, per altra banda, es pot anar enviant l’aigua “bruta”, més a poc a poc, a la depuradora, un cop ha passat la pluja. El dipòsit més gran és el de la zona Universitària que pot arribar a emmagatzemar a prop de uns 150.000 m3 d’aigua. En total hi han 13 dipòsits subterranis i 2 a cel obert.

Per tal que tot funcioni correcta i coordinadament i saber què fer en cas de pluges o inundacions es redacta el Pla director d’aigües pluvials (PDAP), una espècie de manual d’instruccions. El Pla l’elaboren conjuntament l’Entitat Metropolitana del Medi Ambient amb l’Agència Catalana de l’Aigua (i és per tota l’AMB). Barcelona Cicle de l’Aigua, SA (BCASA) és responsable de la vigilància i gestió del clavegueram i els dipòsits pluvials i té una xarxa d’estacions pluviomètriques. L’Ajuntament, a més, ha redactat el Pla d’emergència municipal per insuficiència drenant, que és el corresponent a les inundacions. Els Bombers de Barcelona són els que tenen la responsabilitat de gestionar les emergències a la ciutat en coordinació amb Guàrdia Urbana, els Mossos d’Esquadra i els serveis d’emergències mèdiques i socials.

La xarxa de clavegueram esta dissenyada per un període de retorn de 10 anys , mentre que els dipòsits d’aigües pluvials estan pensats per poder emmagatzemar quantitats properes als 100 anys de període de retorn. En aquest cas, són menys freqüents, però més quantioses. Per entendre millor que és el període de retorn, t’aconsellem la fitxa 3 d’aquesta mateixa Àrea.

Dipòsit pluvial a Barcelona (Font: BCASA)

FONTS UTILITZADES

Sobre gestió emergències:

Plans d’emergència municipal de Barcelona

Sobre el canvi climàtic:

Barcelona i el canvi climàtic

Sobre inundacions

El cicle de l’aigua a l’Àrea Metropolitana de Barcelona

Les inundacions al Pla Clima. Ajuntament de Barcelona

Pla Director d’Aigües Pluvials (PDAP)

Ventayol, I., 2014. Barcelona, ciutat resilient al canvi climàtic. Ajuntament de Barcelona

El lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers amb la finalitat de gestionar les vostres preferències (recordar informació per a que accediu al lloc web amb determinades característiques que puguin diferenciar la vostra experiència de la d’altres usuaris). Per obtenir més informació sobre les galetes podeu consultar la Política de galetes aquí.

Configuracio de Privadesa

Privacy Settings saved!
Configuració de Privadesa

A continuació et mostrem les galetes que utilitzem per oferir-te una millor navegació. Aquelles galetes que no són necessàries per a una correcta navegació podràs activar-les o desactivar-les en funció de les teves necessitats.


  • PHPSESSID
  • wordpress_test_cookie
  • wordpress_logged_in_
  • wordpress_sec
  • wordpress_gdpr_allowed_services
  • wordpress_gdpr_cookies_declined
  • wordpress_gdpr_cookies_allowed
  • wordpress_gdpr_policy-accepted

REBUTJAR TOTS ELS SERVEIS
ACCEPTAR TOTS ELS SERVEIS