Portal científic
Presentacions i pòsters
Publicacions científiques
En aquest apartat podreu consultar una selecció de les diferents presentacions realitzades en congressos internacionals així com articles que s’han publicat en els últims anys en revistes internacionals, i que estan relacionats amb les inundacions a Catalunya:
Congressos: Presentacions i pòsters
Resum
El projecte FLOODUP. Una mesura d’adaptació al canvi climàtic a través de l’educació i la ciència ciutadana.
En aquesta comunicació es presentà FLOODUP, una estratègia que combina una metodologia participativa (ciència ciutadana) amb activitats educatives, com una mesura d’adaptació a les inundacions i el seu possible augment pel canvi climàtic. Les estratègies d’adaptació al canvi climàtic van des de mesures estructurals (construcció d’una presa, per exemple) fins a mesures no estructurals (legislació i millora de l’avaluació de riscos, per exemple). En els darrers anys s’ha posat de manifest que cal augmentar la conscienciació sobre el risc de la població davant dels esdeveniments extrems com les inundacions, no només quan es produeixen sinó també abans i després (Marc de Hyogo). La manca de conscienciació de la població davant dels perills naturals dificulta la presa de decisions responsables a nivell individual i comunitari. En aquest context, cal desenvolupar estratègies d’adaptació innovadores basades en el coneixement. Aquestes estratègies també són una oportunitat per afrontar els reptes associats als ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible). L’objectiu del projecte FLOODUP és doble: (a) millorar el coneixement, la capacitació i l’apoderament de la població davant els riscos naturals i el canvi climàtic i (b) recollir informació sobre el seu impacte i gestió a través de la ciència ciutadana. Es presenten les eines desenvolupades en el projecte com a aplicació mòbil, qüestionaris o materials educatius. També es mostren les principals campanyes realitzades. El seu objectiu és generar espais de reflexió, sobretot després de les inundacions. D’altra banda, es presenta l’itinerari curricular de ciència ciutadana que es desenvolupa als centres de secundària i els seus punts forts i febles. Finalment, s’analitza com donar resposta als reptes actuals, com els associats als ODS, des de projectes com FLOODUP.
Resum
Les inundacions d’octubre de 2019. Un esdeveniment compost i multi-rics paradigmàtic en el marc del canvi climàtic i ambiental.
Es presenta una investigació multidisciplinar de l’episodi d’inundacions catastròfiques que va tenir lloc a Catalunya entre els dies 22 i 23 d’octubre de 2019. L’interès en l’estudi d’aquest episodi consisteix en què es tracta d’un episodi compost i multirisc paradigmàtic. A més de les inundacions sobtades (flash floods) i les inundacions que es van produir a diversos punts, també es van produir temporals de vent, un tornado, nevades, tempestes, temporals de mar i esllavissades de terreny.
L’estudi s’ha realitzat des de tres vessants. En primer lloc, s’ha analitzat des de la seva vessant hidrometeorològica amb la monitorització mitjançant radars meteorològics i estacions d’observació, així com les conseqüències a la superfície. En segon lloc, des de la vessant socioeconòmica, tant pel que fa a l’impacte econòmic com a la percepció social. Per abordar-ho es va dissenyar un experiment de ciència ciutadana amb FLOODUP i en col·laboració amb el Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí. FLOODUP és una aplicació per a mòbils per millorar la conscienciació sobre els riscos naturals i la sensibilització de la població enfront el canvi climàtic i per recopilar informació. L’experiment es va realitzar durant el període de confinament domiciliari a causa de la pandèmia i va esdevenir una manera útil per recollir informació sobre la gestió de l’emergència i els impactes. També es van analitzar els efectes en cascada, com les dificultats que va poder afegir la pandèmia de la Covid-19 en la recuperació. Un tercera vessant de l’estudi es va centrar en l’alerta primerenca, la gestió de l’emergència i la recuperació, a més de les diferents iniciatives solidàries que es van dur a terme.
En aquest estudi s’ha seguit la metodologia de comparació d’esdeveniments per parells (pair-events comparison) desenvolupada en el marc de la Dècada Hidrològica de l’IAHS Panta Rhei 2013-2022 (ex: Kreibich et al., 2017). En aquest cas, es compara l’esdeveniment d’octubre de 2019 amb les riuades de l’octubre de 1994, centrant-se en la conca del Francolí. La precipitació màxima registrada en l’esdeveniment de 1994 va ser de 410 mm entre el 9 i l’11 d’octubre, amb un cabal màxim del riu Francolí de 900 m3/s a Montblanc. Com a conseqüència d’això, 10 ponts van ser destruïts, 10 persones van perdre la vida i es van produir més de 230 milions d’euros en danys. A l’esdeveniment del 2019 la precipitació màxima va ser de 293 mm entre el 22 i el 23 d’octubre, el cabal màxim a Montblanc va ser de 544 m3/s, 5 persones van perdre la vida i els danys van ser superiors als 44 milions d’euros. Finalment, l’esdeveniment es contextualitza en la tendència d’inundacions observada a la regió a causa dels canvis climàtic i ambientals. La presentació conclou amb la discussió sobre les possibles mesures d’adaptació que ja s’han aplicat o es podrien aplicar.
El treball es va realitzar en el marc del projecte M-CostAdapt (CTM2017-83655-C2-1&2-R), finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació del Govern Espanyol (MICINN-AEI/FEDER, UE).
Ref.: Kreibich, H., S. Vorogushyn, J.C.J.H. Aerts, et al. 2017. Adaptation to flood risk – results of international paired flood event studies. Special collection “Avoiding Disasters: Strengthening Societal Resilience to Natural Hazards” in the journal Earth’s Future. Earth’s Future,5,953–965, doi:10.1002/2017EF000606
Resum
Un anàlisi comparatiu entre dos episodis d’inundacions pluvials a Barcelona. Un cas d’èxit
La ciutat de Barcelona es veu greument afectada per les inundacions pluvials, per a les quals es pot millorar encara més la gestió del risc. Per proporcionar informació essencial sobre el risc d’inundació pluvial, en aquest estudi es comparen els esdeveniments del 21 de setembre de 1995 i el 6 de setembre de 2018 i es posen en context amb els esdeveniments de precipitació convectiva que s’han produït entre el 2013 i el 2018 a Barcelona. L’objectiu d’aquest treball és identificar els principals factors de l’impacte de les inundacions pluvials i les zones més propenses a les inundacions. Aquests resultats ajudaran a millorar encara més la gestió del risc d’inundacions pluvials a Barcelona, per exemple mitjançant el desenvolupament de campanyes específiques de prevenció i conscienciació.
La comparació d’episodis s’ha realitzat en base a l’aproximació “paired events” (esdeveniments aparellats) (Kreibich et al., 2017). En l’episodi de 1995 es va produir una víctima mortal al barri de l’Eixample degut a l’aigua que baixava pel carrer, es van registrar un total de 2.500 trucades als serveis d’emergència, 128.000 abonats van patir talls de llum, 2 illes d’habitatges van ser evacuades i es van inundar nombrosos pisos baixos. El Consorci de Compensació d’Assegurances (CCS) va pagar 33,6 milions d’euros (valor en euros de 2018) per compensar els danys en bens assegurats a Barcelona. L’episodi de 1995 va suposar un punt d’inflexió en el desenvolupament del clavegueram de la ciutat. Tot i que la intensitat màxima 5-minutal en 1995 va ser de 235 mm/h davant dels 211 mm/h que es van produir en 2018, la pluja màxima registrada en 20 minuts va ser de 155,4 mm/h en 1995 enfront dels 169,8 mm/h en 2018, i en 60 minuts es van registrar 78,6 mm/h versus 88,1 mm/h. A més, el “volum mitjà d’aigua precipitada sobre la ciutat” va ser superior en el segon episodi (376,5 m3 enfront de 457,1 m3). Tanmateix, en el 2018 només es van rebre 294 trucades telefòniques d’emergència, principalment per inundacions de plantes baixes i soterranis, fuites d’aigua o caiguda d’arbres i el CCS va pagar 3,5 milions d’euros (de 2018) en indemnitzacions. Aquest anàlisi mostra l’eficàcia de les mesures de mitigació adoptades a la ciutat després de la inundació de 1995 i que han disminuït la vulnerabilitat.
S’han analitzat els 207 esdeveniments pluvials convectius registrats per la xarxa de drenatge de la ciutat entre el 2013 i el 2018, amb el focus en els 58 esdeveniments per als quals es disposa d’imatges de radar (Esbrí et al., 2021). Aquest anàlisi proporciona informació sobre els barris de la ciutat més amenaçats per inundacions pluvials. La conclusió mostra que les millores estructurals i no estructurals aplicades a la ciutat de Barcelona són un bon exemple per a altres ciutats de característiques similars, tot i que la millora de la conscienciació, l’apoderament i la comunicació amb la població encara està pendent, principalment als barris més afectats de la ciutat.
Llasat, M. C. and Jiménez, J. A., 2022. Compound hydrometeorological risks on the Spanish Mediterranean coast in face of climate, environmental and social change, IAHS-AISH Scientific Assembly 2022, Montpellier, France, 29 May–3 Jun 2022, IAHS2022-599.
Resum
Riscos hidrometeorològics compostos a la Costa Mediterrània Espanyola davant el canvi climàtic, ambiental i social.
L’efecte dels esdeveniments compostos, durant els quals es produeixen simultàniament o consecutivament diferents perills climàtics com ara onades, temporals de mar, pluges intenses i episodis d’inundació, pot amplificar els impactes d’aquests mateixos esdeveniments que es produeixen per separat. Malgrat això, la seva acció combinada rarament es té en compte a l’hora d’avaluar l’impacte dels esdeveniments extrems, i la majoria d’estudis consideren ambdós tipus de perills per separat. El tractament diferenciat d’aquest tipus d’esdeveniments permet analitzar el possible impacte del canvi climàtic en cadascuna de les seves parts. A Catalunya, els desastres hidrometeorològics patits en els darrers anys, com el temporal Glòria o les greus riuades sobtades produïdes a Alcanar, estan en consonància amb els efectes del canvi climàtic. S’observa una major intensitat dels fenòmens i al mateix temps, es produeix una disminució dels límits de tolerància, la qual cosa comporta un possible augment del risc. Es tracta d’un problema notable a la costa Catalana, tant per l’augment de població com per l’actiu exposat. La millora dels sistemes d’alerta primerenca ha comportat una disminució de la vulnerabilitat, però la incertesa en la previsió objectiva que respon al “quan-on-quant” d’un esdeveniment hidrometeorològic compost pot anar augmentant.
En aquest marc, la present contribució tracta dels esdeveniments compostos de inundacions i temporals marítims costaners. Primer els identifica, desprès cerca la seva distribució espacial i els classifica segons siguin multivariants (en el mateix lloc) o compostos espacialment (diferents llocs) i finalment analitza com varia la seva freqüència i la tendència futura dels danys produïts. Aquesta contribució s’ha desenvolupat en el projecte espanyol C3RiskMed (PID2020-113638RB-C21 i C22) i forma part de la divulgació científica dins d’AGORA.
Publicacions científiques
Sanuy, M., T. Rigo, J.A. Jiménez, M.C. Llasat, 2021. Classifying compound coastal storm and heavy rainfall events in the north-western Spanish Mediterranean, Hydrology and Earth System Sciences, 25, 3759–3781
Rigo, T., M.C. Llasat, L. Esbrí, 2021. The results of 10 years of applying different methodologies of Quantitative Precipitation Estimation in Catalonia using weather radar, Geomatics 2021, 1, 347–368.
Oliver, E., M.C. Llasat, M. Llasat-Botija, Javier Díez-Palomar, 2021. Twitter’s Messages about Hydrometeorological Events. A Study on the Social Impact of Climate Change, Sustainability 2021, 13, 3579.
Llasat, M.C., A. del Moral, M. Cortès, T. Rigo, 2021. Convective precipitation trends in the Spanish Mediterranean region, Atmospheric Research, 257, 10558.
Gilabert, J., A. Deluca, D. Lauwaet, J. Ballester, J. Corbera, M.C. Llasat, 2021. Assessing heat exposure to extreme temperatures in urban areas using the Local Climate Zone classification, Natural Hazards and Earth System Sciences, 21, 375–391.
Esbrí, L., T. Rigo, M.C. Llasat, B. Aznar, 2021. Identifying Storm Hotspots and the Most Unsettled Areas in Barcelona by Analysing Significant Rainfall Episodes from 2013 to 2018. Water 2021, 13, 1730.
Llasat, M.C. 2021. Floods evolution in the Mediterranean region in a context of climate and environmental change. Geographical Research Letters, 47, 13-32.
Llasat, M.C., 2020. Inundaciones y cambio climático en el Mediterráneo, En: M.I. López Ortiz, J. Melgarejo Moreno (eds.) P. Fernández-Aracil (coord..), Riesgo de inundación en España: análisis y soluciones para la generación de territorios resilientes. Universitat d’Alacant, 127-142.
Ward, Ph., M. de Ruiter, J. Mård, K. Schröter, A. Van Loon, T. Veldkamp, N. von Uexkull, N. Wanders, A. AghaKouchak, K. Arnbjerg-Nielsen, L. Capewell, M.C. Llasat, R. Day, B. Dewals, G. Di Baldassarre, L. Huning, H. Kreibich, M. Mazzoleni, E. Savelli, C. Teutschbein, H. van den Berg, A. van der Heijden, J. Vincken, M.J. Waterloo, M. Wens, 2020. The need to integrate flood and drought disaster risk reduction strategies, Water Security, 11, 2020, 100070.
Del Moral, A., T. M. Weckwerth, T. Rigo, M.M. Bell, M.C. Llasat, 2020. 1C-band dual-Doppler retrievals in complex terrain: Improving the knowledge of severe storm dynamics in Catalonia, Remote Sensing, 12(18), 2930.
Del Moral, A., M.C. Llasat, T. Rigo, 2020. Connecting flash flood events with radar-derived convective storm characteristics on the northwestern Mediterranean coast: knowing the present for better future scenarios adaptation, Atmospheric Research, 238, 104863.
Cortès, M., M. Turco, P. Ward, J.A. Sánchez-Espigares, L. Alfieri, M.C. Llasat, 2019. Changes in flood damage with global warming in the east coast of Spain, Natural Hazards and Earth System Sciences, 19, 2855–2877.
Vinet, F., V. Bigot, O. Petrucci, K. Papagiannaki, M.C. Llasat, V. Kotroni, L. Boissier, L. Aceto, M. Grimalt, M. Llasat-Botija, A.A. Pasqua, J. Rossello, Ö. Kiliç, A. Kahraman, Y. Tramblay, 2019. Mapping flood-related mortality in the Mediterranean basin. Results from the MEFF 2.0 DB, Water, 11, 2196.
Petrucci, O., L. Aceto, C. Bianchi, V. Bigot, R. Brázdil, S. Pereira, A. Kahraman, Ö. Kılıç, V. Kotroni, M.C. Llasat, M. Llasat-Botija, K. Papagiannaki, A. A. Pasqua, J. Řehoř, J. Rossello Geli, P. Salvati, F. Vinet, J.L. Zêzere, 2019. Flood Fatalities in Europe, 1980–2018: Variability, Features, and Lessons to Learn, Water 2019, 11, 1682.
Insua-Costa, D., G. Miguez-Macho, M.C. Llasat, 2019. Local and remote moisture sources for extreme precipitation: a study of the two catastrophic 1982 western Mediterranean episodes, Hydrology and Earth System Sciences, 23, 3885–3900.
Llasat-Botija, M., M. Cortès, M.C. Llasat, 2018. FLOODUP. Una herramienta para aumentar la información y mejorar el conocimiento colectivo sobre eventos meteorológicos extremos, En: El Clima: aire, agua, tierra y fuego, Publicaciones de la Asociación Española de Climatología (AEC) Serie A, 11, pp. 645-654.
Cortès, M., M. Turco, M. Llasat-Botija, M.C.Llasat, 2018. Estimación de los daños por inundaciones en el Mediterráneo español a partir de la lluvia, En: El Clima: aire, agua, tierra y fuego, Publicaciones de la Asociación Española de Climatología (AEC) Serie A, 11, pp. 837-848.
Di Baldassarre, G., H. Kreibich, S. Vorogushyn, J. Aerts, K. Arnbjerg-Nielsen, M. Barendrecht, P. Bates, M. Borga, W. Botzen, Ph. Bubeck, B. De Marchi, M.C. Llasat, M. Mazzoleni, E. Mondino, J. Mård, O.Petrucci, A. Scolobig, A.Viglione, Ph. J. Ward, 2018. An interdisciplinary research agenda to explore the unintended consequences of structural flood protection. Hydrology and Earth System Sciences, 22, 5629–5637.
Petrucci, O., K. Papagiannaki, L. Aceto, L. Boissier, V. Kotroni, M. Petrucci, O., K. Papagiannaki, L. Aceto, L. Boissier, V. Kotroni, M. Grimalt, M. C. Llasat, M. Llasat-Botija, J. Rosselló, A.A. Pasqua, F. Vinet, 2018. MEFF: the database of Mediterranean flood fatalities (1980 to 2015). Journal of Flood Risk Management, e12461.
Llasat, M.C., R. Marcos, M. Llasat-Botija, J. Gilabert, M. Turco, P. Quintana-Seguí, 2014. Flash flood evolution in north-western Mediterranean, Atmospheric Research, 149, 230-243.
Aquest portal AGORA ha estat impulsat pel Grup d’Anàlisi de situacions Meteorològiques Adverses (GAMA) del Departament de Física Aplicada de la Universitat de Barcelona i ha comptat amb la participació de l'Agència Catalana de l’Aigua i l’assessorament d’experts del Servei Meteorològic de Catalunya i la Universidad Politécnica de Madrid.
Continguts elaborats per: Montserrat Llasat-Botija, Erika Pardo, Laura Esbrí, Maria Carmen Llasat. Amb la col·laboració de Tomeu Rigo (SMC), Luis Garrote (UPM) i Tomàs Molina (UB).
AGORA és un espai de trobada en el que podràs conèixer, aprendre i participar. En ell trobaràs un visor amb totes les inundacions que s’han enregistrat a Catalunya des de l’any 1981 i totes les inundacions que han produït danys greus des de 1900. A més, trobaràs informació actual, recursos educatius sobre les inundacions a Catalunya i espais participatius. Podràs aprofundir en el coneixement de les inundacions amb els continguts tècnics i científics